A l’espai Marfà de Girona hi ha la Biblioteca Salvador Allende. Fa unes setmanes van crear una nova col·lecció de títols que han anomenat «Una llista d’entre 100 i 150 novel·les curtes d’entre 100 i 150 pàgines». Perfecta per si algú busca aquest format de llibre per a les vacances. De fet, els seus bibliotecaris han detectat que les novel·les curtes funcionen molt bé entre els seus usuaris i ho atribueixen a un fenomen dels nostres temps en què cada vegada estem més acostumats a les històries curtes que llegim a internet.
Blai Gasull fa 25 anys que és bibliotecari. També organitza alguns clubs de lectura i s’ocupa de dinamitzar les xarxes socials de les biblioteques gironines. Un diumenge va veure el tuit del traductor i escriptor Yannick Garcia, que feia una crida per recollir títols de novel·les breus.
Twitter va fer la seva màgia i lectors de tota mena van arribar a recomanar uns 90 títols. Aleshores va pensar que podia demanar als companys de feina que acabessin de completar la col·lecció perquè s’arribés als 150 títols, en un arxiu PDF que podeu trobar penjat al seu web en aquest enllaç:
Però si no us voleu capbussar en un llistat tan llarg, els hem demanat que ens facin una tria de cinc títols:
«Tres presoners», Aurora Bertrana. Club Editor Jove. 158 pàgines.
L’escriptora gironina ofereix la visió de les dones de la guerra i la reconstrucció a través d’aquest relat sobre tres presoners alemanys que arriben a un petit poble de França que hauran d’ajudar a reconstruir després de la Segona Guerra Mundial.
«Tres llums», Claire Keegan. Minúscula. 105 pàgines.
Guardonada el 2009 amb el premi de narrativa irlandesa Davy Byrnes, Claire Keegan escriu sobre una nena que troba en una família d’acollida l’amor que no troba en la seva pròpia. Es va adaptar al cinema a la meravellosa «The quiet girl», nominada als Oscars com a millor pel·lícula internacional en l’última edició.
«El bar. El Nadal d’en Pablo Nogales», Cèlia Suñol. Adesiara. 153 pàgines.
Dos relats prohibits per la censura del franquisme escrits els anys 40 per Cèlia Suñol, una de les veus més interessants del panorama literari català del segle XX. Tot un retrat de la dura realitat de la Barcelona de postguerra que el règim volia amagar.
«El nedador del mar secret», William Kotzwinkle. Navona. 90 pàgines.
La novel·la d’aquest escriptor nord-americà es va portar al TNC fa dos anys i tracta de la pèrdua d’un fill i de com això pot destruir qualsevol mena d’idealització del part. Llenguatge poètic i emoció continguda sobre l’acceptació de la dura realitat.
«Les coses», Georges Perec. La Magrana, Edicions 62. 135 pàgines.
Un títol recomanat pels bibliotecaris perquè està descatalogat. No es pot trobar a les llibreries fins que alguna editorial decideixi tornar-lo a publicar. Primera novel·la que va consagrar l’autor francès i que és tota una radiografia de la societat de consum i una premonició de com ha evolucionat.
I pels que prefereixin llibres de pes i ben gruixuts
Però si el que voleu són pàgines i pàgines per gaudir de la lectura a l’engròs, a la llibreria Finestres us proposen tot el contrari i han fet una llista al seu web que han titulat «Per fi tinc temps! Totxos infinits per als llargs dies d’estiu».
Dues de les llibreteres de Finestres, Mireia València i Ada Bruguera, ens han recomanat quatre d’aquests «totxos» estiuencs.
«Els homes i els dies», David Vilaseca. L’Altra Editorial. 752 pàgines.
Els diaris d’aquest escriptor i professor de literatura a Londres que, des de 1987 fins que va morir atropellat el 2010, relata totes les seves experiències i tota l’exploració de si mateix. Un interessant seguiment dels alts i baixos emocionals d’aquest acadèmic molt centrat en la teoria queer que requereix una lectura amb calma i atenció.
«El mundo. Una historia de familias», Simon Sebag. Crítica. 1.456 pàgines.
Una història del món a través de les famílies que l’han dominat. No només a Europa i Nord-amèrica, sinó també a l’Àfrica o l’Àsia. Les vides privades d’aquestes famílies permeten també resseguir les relacions entre moltes d’elles. Tafaneries i safareig per entendre millor el món.
«Decreació», Anne Carson. Vaso Roto. 359 pàgines.
Única traducció al català de la poetessa Anne Carson que es pot trobar ara mateix a les llibreries. Una de les grans obres de l’escriptora canadenca. Poesia que inclou altres gèneres i que parla de la decreació del jo a partir de referents literaris que van des de Safo als grans autors del segle XX.
«A la recerca del temps perdut», Marcel Proust. Viena. 3.844 pàgines en 15 volums.
Obra cabdal de la literatura universal, exercici literari magnífic i voluminós que molts van postergant de dècada en dècada. Qui no s’ha proposat llegir Proust en algun moment? Si algú vol explicar què és la procrastinació, un exemple pot ser la decisió de llegir l’obra més coneguda de l’escriptor francès, que sovint s’acaba ajornant. Doncs bé, l’estiu és un gran moment per començar Proust, almenys, per proposar-nos llegir, almenys, un dels volums en què es divideix «A la recerca del temps perdut».
Si sou dels que llegiu a totes hores durant les vacances o si almenys reserveu una estona a la lectura enmig de les festes majors, els vermuts, les hores en remull o les trobades amb amics i familiars, aquí teniu llibres per a tots els gustos, tenint en compte, sempre, que de llibres bons i dolents n’hi ha amb moltes pàgines o amb molt poques. La bona literatura no és una qüestió de pes.