La Sindicatura de Greuges reclama un canvi de model en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència tutelades.
Considera que l’ingrés de les criatures en centres hauria de ser l’última de les opcions perquè pot tenir efectes negatius. Suposa una doble victimització, perquè a l’impacte del maltractament rebut per la família, s’hi ha de sumar l’impacte derivat de la separació, que en molts joves genera malestar emocional o dificultats per relacionar-se, entre altres.
La síndica aconsella donar més suport a les famílies de risc per prevenir situacions de desemparament, i quan no sigui possible, que el temps d’estada sigui mínim.
Des de la Sindicatura proposen passar del «separar per protegir» a «prevenir per protegir». El nombre d’infants i adolescents amb expedients de desemparament i tutela –sense comptar els adolescents migrants sols– ha crescut un 16% entre els anys 2016 i 2023.
A més, des de la sindicatura demanen que, en la mesura del possible, sempre es promogui el retorn de l’infant amb la família, ja que només un 19% dels joves tutelats torna amb les seves famílies.
Segons la síndica, Esther Giménez-Salinas, caldria un sistema que permetés potenciar les visites i les relacions entre uns i altres. La varietat de centres i de professionals pot arribar a dificultar que les famílies tinguin una relació normalitzada.
Esforç insuficient
L’informe reconeix que en els últims anys s’ha fet un esforç perquè els centres residencials siguin espais adequats per al benestar dels joves; tot i això, el procés d’institucionalització té, de per si, efectes negatius en el seu desenvolupament.
Preocupa especialment, l’efecte negatiu que l’ingrés en centres té en els resultats acadèmics i l’abandonament escolar prematur, però també els casos de malestar emocional i trastorns mentals.
Un cop arribada l’adolescència, també apareixen conductes de risc derivades dels escapoliments dels centres. Des d’una perspectiva de gènere, en les noies les conductes poden portar a ser víctimes de violències sexuals i masclistes.
Excés d’acolliment residencial
La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix que en el cas que s’hagi de produir la separació de l’infant de la seva família, l’acolliment familiar sigui el recurs alternatiu més adequat. Les dades, però, indiquen una preponderància de l’acolliment residencial: el 56,8% dels infants acollits al sistema de protecció estan en centres residencials, per sobre de l’acolliment familiar que és del 42,5%.
Sense comptabilitzar els adolescents migrants sols, la proporció d’infants en acolliment residencial és del 42,7%, que encara és la mesura protectora més utilitzada, per sobre de l’acolliment en família extensa que és del 36,7% i aliena que és del 14,4%.
Enguany, el 23% dels infants menors de 6 anys estan en centres residencials amb una tendència creixent els darrers temps, això passa tot i que la normativa estableix que aquesta mesura no s’hauria d’aplicar als menors de 3 anys per a qui s’hauria de prioritzar l’acolliment familiar.
Pel que fa al pas del temps, com més petits siguin els infants que estan al sistema i més llargues les estades en els centres residencials, més gran és l‘impacte de la institucionalització sobre el seu benestar i desenvolupament. Sense comptar els adolescents migrants sols, els infants ingressats en centres s’hi estan de mitjana 2,1 anys i s’estan 3,7 anys tutelats, xifra que suposa el 28,5% del temps de la seva vida.
Estancament en el nombre de famílies acollidores
Entre els anys 2017 i el 2022 s’han creat 2.581 noves places de recurs residencial, això significa gairebé un increment del 90%, per atendre sobretot l’arribada d’adolescents migrants sols. S’ha fet també un esforç de creació de centres de dimensions reduïdes, però la resta del sistema residencial s’ha mantingut estable, sense reduir de manera significativa la grandària dels centres.
Al mateix temps, s’ha produït un estancament en el nombre de famílies acollidores: si el 2012 hi havia 958 infants acollits en família aliena, aquest any, hi ha 925 infants en famílies d’acollida.
A més, l’acolliment professional no s’ha desplegat, només hi ha 30 infants acollits en unitats convivencials d’acció educativa. L’informe constata que les queixes rebudes a la sindicatura són una mostra de les mancances en el suport i l’acompanyament que reben aquestes famílies de l’administració.
A més, la divisió de competències entre la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció en relació amb l’acolliment no ajuda a treballar el retorn de l’infant.
Recomanacions
La Sindicatura de Greuges proposa un seguit de mesures per revertir la situació:
– Millorar el suport a les famílies per prevenir el risc.
– Crear un subsistema d’acompanyament intensiu a les famílies que ja estan en situació de risc, a partir de la reconversió dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència: per cada infant que deixa d’estar ingressat en un centre i que es mantingui en la mateixa família, es cobriria la dotació d’1,6 tècnics o tècniques superiors graduats en l’àmbit social, la qual cosa correspon a 61,5 hores laborals setmanals disponibles per dur a terme treball d’acompanyament.
– Crear un sistema de garanties reals en el procediment de desemparament i en l’execució.
– Promocionar les famílies d’acolliment professional.
– Evitar que hi hagi cap menor de 3 anys en un centre.
– Reforçar un model de centre residencial que no superi les 12 places.
– I assignar personal referent per als infants i adolescents al llarg de la seva trajectòria al sistema de protecció.