Des de fa 17 anys, el Javier Leal torra castanyes a la caseta que posa a la plaça de Sants de Barcelona. La va heretar de la seva sogra i no tindrà relleu generacional.
Les parades de venda de castanyes i moniatos cuits han estat un negoci a la baixa a la ciutat de Barcelona, però aquest any l’Ajuntament ha atorgat una seixantena de llicències, una xifra impensable fins ara. Els últims vint anys, s’havia arribat com a molt a una quarantena i no fa gaire, el 2017, només van ser-ne 25.
Moltes d’aquestes parades són propietat d’una sola persona o d’una família, que veuen futur en la tradició de menjar castanyes. «La meva mare ja em portava de petita a la parada i em posava a tallar castanyes i a fer-les al foc», explica la Sara Nialet, castanyera de la placeta de l’Oca del Clot. La Sara ha seguit la tradició que van començar els seus avis i que ara continua amb la mare, amb tres punts de venda, com s’explica en aquest vídeo:
A Catalunya, la castanya gallega domina el mercat, mentre que la de Viladrau només representen un 2% del total.
La temporada es pot allargar
Pel que fa als productors de la castanya de Viladrau, al cor del Montseny, la collita d’aquest any es torna a veure afectada per la calor, amb l’agreujant de la falta de pluges de la tardor. Calculen que la collita caurà un 25% respecte a l’any passat, també marcat per la sequera. De les 16 tones de fa un any, preveuen quedar-se amb 12.
La Fira de la Castanya de Viladrau coincideix amb un context de dificultat per al sector, però encara confien que la temporada es pugui allargar. «És una temporada una mica anormal, amb una recollida més lenta i una castanya més verda, que s’haurà de deixar madurar més abans de servir», explica el responsable del Centre de Manipulació de la Castanya, Joaquim Solé, que afegeix que la qualitat és bona.
Enguany han incorporat més hectàrees, en total en gestionen gairebé una vuitantena, però no n’hi ha prou per compensar la caiguda de la producció.
Sense senglars, però amb furtius
La sorpresa positiva d’aquesta temporada és que s’han estalviat els estralls del seglar. No en saben les causes, però pensen que la sequera ha fet que els animals s’hagin traslladat a zones on troben més menjar. La temporada passada van collir a les tardes per evitar que el senglar es mengés les castanyes a la nit, mentre que ara tornen a collir, com abans, al matí. «Ara que tenim un collidor menys, s’ha de saber aprofitar», diu Joaquim Solé.
El que no ha afluixat és la pressió dels caçadors furtius de castanya, alguns de professionals, i d’altres que, simplement, no pensen que les castanyes tenen amo. «En un dia, poden passar tres-centes famílies, i si cadascuna recull un quilo de castanyes, estem parlant de 3.000 euros que ens marxen cada dia, i nosaltres vivim d’això tot l’any».