Els avenços formals en igualtat han generat un contraatac d’expressions victimistes per part d’alguns grups d’homes. Els que visibilitzen més aquesta suposada amenaça femenina ho fan en l’àmbit professional, la política i els espais públics, perquè en d’altres ambients el progrés és discutible, com en la corresponsabilitat en les cures i la llar. Són els que trobem, sobretot, a la xarxa.
Internet és un lloc privilegiat per a la creació d’identitats i l’establiment de xarxes globals, on les persones no es coneixen prèviament. Potser només algun grup petit inicial. Aquest espai d’internet s’anomena masclosfera, i els homes participen en conductes violentes i vexatòries cap a les dones. S’ha estudiat com els seus comportaments a la xarxa estan lligats a la misogínia, també a l’hegemonia d’una cultura de violència i, esclar, a una idea popularíssima en la societat actual: l’èxit.
Aquests tres elements defineixen tres pilars bàsics de la seva popularitat: la consideració de les dones com un objecte, l’orientació cap al benefici econòmic –les societats piramidals estan presents des de principis del capitalisme– i l’èxit en aquest altre sentit, lligat a assolir l’objectiu de dominar les dones, que entronca amb la cultura de la violència.
Caçadors de relacions
Així és possible entendre que es vegin les relacions entre homes i dones com un joc de seducció basat a tombar les dones al llit. Amb la pàtina de cursos d’elit, espais de luxe (mansions, grans auditoris), el grup insisteix en la necessitat de caçar les dones amb interessos sexuals.
Per això se m’acut la comparació entre aquests suposats homes, que potser no existeixen a la realitat però sí a l’imaginari col·lectiu, amb els de les societats caçadores, on l’objectiu no és l’amor o la procreació, sinó el mer acte sexual, vexatori per a les dones, imposat pels homes.
No és per la igualtat sinó per la societat civilitzada que aquests comportaments sembla que vagin a destemps, com si l’única relació entre homes i dones estigués relacionada amb el sexe.
No funcionaria si no fos pel sentiment de víctima i per la part dèbil, fet que és contradictori amb la lògica d’èxit que mira de transmetre el negoci piramidal de lligar. Però també parlem de l’absoluta hegemonia de la sexualitat en tots els vessants de la societat, inclosa la no sexualitat. Fins i tot també els cèlibes tenen una comunitat, els «incels».
La dona, un objecte
La sexualitat és un nínxol de cultura virtual que envolta les dones, des dels negocis d’apps de contactes fins a la indústria de la pornografia. Si a la primera el paper de les dones és més igualitari, a la resta les dones són un objecte per part dels homes, i es manté l’hegemonia masclista i la desigualtat entre els sexes.
Estem les dones preparades per afrontar la situació? Coneixem les amenaces? Fan falta eines apropiades per identificar els enganys, per penalitzar moralment i punitivament (no necessàriament amb empresonament) els tractes vexatoris i la violència contra les dones?
Tot això està lligat a quin tipus de societat es vol, i quins comportaments es vol que formin part de la nostra cultura. Si es vol que es corregeixin actituds que ja no ens representen, com ha passat amb el petó no consentit en l’entrega de premis del Mundial, s’ha d’adoptar una postura decidida, unànime i de consens.
Les accions disperses i poc consensuades, ja sigui de grups socials o de polítiques públiques, ens porten al fracàs cap a l’objectiu d’assolir una cultura d’igualtat. El creixement de la masclosfera, la seva acció rapidíssima i l’elevada capacitat de mobilització ens porta un missatge d’avís en aquest aspecte.
Per exemple, la masclosfera ha boicotejat l’app MeToca només una setmana més tard que el Ministeri d’Igualtat la posés en funcionament. El troleig de la comunitat ForoCoches, i altres de similars, endinsa els homes en el seus raonaments com a víctimes de les polítiques d’igualtat, i els reafirma en les seves actituds masclistes i plenes de prejudicis contra les dones.
Ana Gómez Ramos, investigadora del CSIC