El dia a dia de l’emperador romà Adrià ha quedat al descobert després que hagin vist la llum dos nous fragments de «fasti ostienses», un tipus de calendari que narrava els principals esdeveniments de la vida dels emperadors i altres oficials de l’Antiga Roma. Les lloses de marbre inscrites, que daten de l’any 128 dC, s’han trobat a Ostia Antica, un jaciment arqueològic prop de Roma, que en l’època antiga havia servit com a port de la ciutat.
Gràcies a aquesta troballa, ara sabem que el 10 de gener del 128 dC, Adrià va rebre el títol de «pater patriae» (pare de la seva terra) i la seva dona, Sabina, el d’Augusta. Adrià ho va celebrar oferint un «congiar dedit«, una donació de diners al poble.
Una altra data, l’11 d’abril del mateix any, fa referència al viatge d’Adrià a l’Àfrica abans de tornar a Roma entre juliol i agost. Abans d’un viatge posterior a Atenes, possiblement l’11 d’agost, va consagrar un edifici a Roma que els experts creuen que podria ser el Panteó o el Temple de Venus i Roma. Aquest esdeveniment hauria marcat el seu 11è aniversari com a emperador.
El Ministeri de Cultura d’Itàlia ha posat en valor la troballa:
Dos nous fragments dels Fasti Ostienses han sorgit de la segona campanya d’excavació del projecte «OPS – Ostia Post Scriptum» del Parc Arqueològic d’Ostia. Un dels dos esmenta fets ocorreguts sota el regnat d’Adrià.
#Archeologia, emersi due nuovi frammenti dei Fasti Ostienses dalla seconda campagna di scavo del progetto «OPS – Ostia Post Scriptum» del @parcostiantica con @unict12 e @PolibaOfficial. Uno dei due menziona fatti accaduti sotto il regno di Adriano. https://t.co/cuwc5dyocL #MiC pic.twitter.com/GrfRANeEzA
Ministero della Cultura (@MiC_Italia) August 14, 2023
Què són els «fasti ostienses»?
Els «fasti ostienses» són un tipus de calendari que narrava els esdeveniments dels emperadors i alts oficials de l’Antiga Roma, i que eren redactats pel pontífex Volcani, la màxima autoritat religiosa local.
Els primers fragments es van descobrir al jaciment d’Ostia Antica a principis de la dècada de 1940. Entre el 1969 i el 1972 es van trobar altres lloses que s’uneixen a les que s’han descobert ara i que, combinades, narren el període entre els anys 126 i 128 després de Crist. Alguns dels fragments del calendari, que oscil·len entre el 49 i el 175 dC, estan exposats als Museus Vaticans.
Els nous fragments s’han trobat al fòrum de Porta Marina, un gran edifici rectangular on es van esculpir «fasti ostienses» en columnes. La recerca arqueològica, liderada per equips d’arqueòlegs de la Universitat de Catània i la Universitat Politècnica de Bari, no només aporta informació sobre la vida de l’emperador Adrià sinó que també ajuda a entendre millor la història de l’antiga ciutat portuària d’Ostia.
A més dels dos fragments, les excavacions han tret a la llum noves sales de la Domus d’Apuleu, la zona sagrada dels Quatre Temples i l’antic curs del Tíber, amb objectes de ceràmica i marbre, decoració pictòrica i àmplies restes de mosaics en blanc i negre.
El ministre de Cultura d’Itàlia, Gennaro Sangiuliano, ha dit que les excavacions s’obriran al públic.
Qui era l’emperador Adrià?
Publio Elio Adriano, més conegut com l’emperador Adrià, va regnar a l’Imperi Romà durant més de dues dècades (entre el 117 i el 138 dC). És considerat un dels «bons emperadors», un terme amb què Maquiavel va definir cinc mandataris romans que van donar estabilitat a l’imperi gràcies al seu bon govern.
Adrià és reconegut pels grans projectes de construcció que va impulsar arreu de l’Imperi Romà, com ara el Mur d’Adrià, una muralla defensiva de 150 km de llarg situada a Gran Bretanya.
Sota el seu mandat també es va reconstruir el Panteó de Roma, que havia quedat destruït per un incendi.
La nova troballa aporta més informació sobre les activitats d’Adrià, especialment aquelles que fan referència als edificis que va construir a Roma.