Troben morts a la presó els sis colombians imputats per l‘assassinat del candidat a la presidència de l’Equador Fernando Villavicencio. La seva mort arriba pocs dies després que el govern dels Estats Units oferís fins a cinc milions de dòlars de recompensa a qui donés informació sobre l’autor intel·lectual de l’atac.
La plataforma SOS Cárceles Ecuador denuncia que els sis presos haurien mort assassinats i afirma que havien demanat de ser traslladats a una presó més segura. De fet, hi havia una ordre de canviar els sis detinguts de presó, segons ha confirmat la Fiscalia General de l’Equador. El fiscal ha obert una investigació per determinar les circumstàncies de la mort dels presos i per què no es va complir l’ordre de trasllat.
Acaban de asesinar en la Penitenciaria del Litoral, al menos a 7 personas, entre ellos, a los sicarios de Fernando Villavicencio, quienes habían solicitado días atrás a la @FiscaliaEcuador y al @SNAI_Ec su traslado a una cárcel más segura, el mismo que les fue negado. pic.twitter.com/vJDTd2bJlq
#SOScárcelesEc (@soscarcelesec) October 6, 2023
El president del país, Guillermo Lasso, de viatge a Nova York, ha anunciat el retorn urgent i ha convocat un gabinet de seguretat per saber la veritat dels fets.
La Fiscalia investiga el Servei Nacional d’Atenció Integral a Persones Privades de Llibertat (SNAI), l’òrgan encarregat de custodiar i administrar les presons del país, que tenia una ordre per traslladar-los de presó. De moment, estan pendents de declaració un cap i dos guardes carceraris de l’SNAI.
L’SNAI ha confirmat la identitat dels cadàvers després que la Fiscalia i la policia entressin a la presó per fer l’aixecament dels cossos.
La presó més poblada i violenta
Els sis homes eren a la presó més gran i més violenta del país, la Litoral, on hi ha 5.700 reclusos. Estaven ingressats al pavelló 7, dels 12 que té la presó, controlats per diverses bandes criminals.
Aquest centre penitenciari, situat a Guayaquil, ha estat escenari de les pitjors matances que hi ha hagut a les presons de l’Equador, on han estat assassinats més de 400 presos des del 2020, la majoria per enfrontaments entre bandes rivals.
Recentment, en diversos operatius de la Policia i les Forces Armades, han trobat que els presos disposaven d’un potent arsenal compost de fusells, pistoles, granades, llançagranades, desenes de milers de bales i explosius, a més de nombroses armes blanques de diverses mides.
Tretze detinguts per l’assassinat de Villavicencio
Aquest grup de sis colombians havien estat detinguts hores després de l’assassinat de Fernando Villavicencio com a presumptes autors materials del crim, juntament amb un setè autor material dels trets que van posar fi a la vida del candidat i que va morir poc després, aparentment pels trets rebuts del personal de seguretat del polític.
Els sis morts eren part dels tretze processats dins de la investigació per l’assassinat de qui era el candidat favorit a les presidencials, que va passar el 9 d’agost a la sortida d’un míting polític a Quito, onze dies abans de la primera volta de les eleccions extraordinàries al país.
Un mes després es van detenir set persones més, entre les quals quatre a les presons d’El Inca, de Quito, i de Latacunga, de Cotopaxi, que està controlada per la banda criminal Los Lobos. Segons la Fiscalia, aquests detinguts són sospitosos d’haver tingut comunicació amb el grup de colombians els dies previs a l’assassinat de Villavicencio.
Qui va ordenar matar Villavicencio?
Malgrat les detencions i la investigació oberta, la gran pregunta és qui va ordenar la mort de Fernando Villavicencio. El candidat, periodista de 59 anys, pròxim al president equatorià, Guillermo Lasso, s’havia convertit en una veu de denúncia de la corrupció i el narcotràfic.
La mort d’aquests imputats passa pocs dies després que el govern dels Estats Units oferís una recompensa de 5 milions de dòlars a qui oferís informació sobre l’autor intel·lectual de l’assassinat, i el mateix dia que el ministre de l’Interior, Juan Zapata, va parlar de la possibilitat de fer públic l’informe del cas elaborat per la policia.
Ara, els candidats Daniel Noboa i Luisa González, que concorren a la segona volta de les eleccions a la presidència que s’ha de celebrar el 15 d’octubre, afronten la recta final de les seves campanyes sota l’amenaça de la violència i del poder dels grups del crim organitzat.