Una dona australiana de 64 anys és la primera persona del món infectada amb un paràsit intestinal habitual de les serps pitó catifa («Morelia spilota»), una espècie que viu al continent australià.
De fet, es pensa que, més enllà dels humans, el seu és el primer cas documentat d’infecció cerebral amb aquest paràsit en qualsevol mamífer.

Els metges que van atendre la dona confessen que es van quedar «en xoc» quan van trobar-li un exemplar d’«Ophidascaris robertsi», un cuc intestinal, que feia vuit centímetres de llarg i estava viu… dins del crani, al cervell.
«Això no és res que es vegi habitualment, i la neurocirurgiana [Hari Priya Bandi, que va fer la intervenció] us dirà també que quan operes algú del cervell i fas una biòpsia d’alguna cosa, mai esperes trobar-te una cosa viva. Així que va ser un gran, gran xoc per a ella», explica Sanjaya Senanayake, professor associat, expert en malalties infeccioses de la Universitat Nacional Australiana i l’Hospital de Canberra.
Senanayake afegeix que sí que hi ha paràsits coneguts que poden arribar al cervell de les persones, «però una cosa tan gran, de 8 centímetres i que es retorça, no s’havia vist mai en un ésser humà».
«És, certament, una cosa que no oblidarem mai«, conclou.
«Com trobar una agulla en un paller»
La data de la intervenció quirúrgica a la dona no s’ha facilitat, però sí que se sap que els seus problemes de salut, que van portar a trobar el cuc, van començar el desembre del 2020.
El gener de 2021 va ingressar en un hospital de Canberra perquè feia tres setmanes que tenia dolor abdominal i diarrea, seguits de febre, tos, suors nocturnes i problemes per respirar.
Li van fer proves respiratòries i biòpsies, però no van trobar-li res.
«En retrospectiva, aquests símptomes devien ser causats per la migració de larves de cucs intestinals des de l’intestí cap a altres òrgans com el fetge i els pulmons», apunta Karina Kennedy, directora de Microbiologia Clínica de l’Hospital de Canberra.
«En aquell moment, tractar d’identificar les larves microscòpiques, que mai abans havien estat identificades com a causants d’infecció humana, era com mirar de trobar una agulla en un paller», afegeix.

No va ser fins a l’any següent, el 2022, que a la dona va fer-li una ressonància perquè va experimentar problemes de memòria i depressió.
Les imatges obtingudes mostraven el que d’entrada semblava una lesió atípica al lòbul frontal dret del cervell.
Va ser aleshores que la neurocirurgiana Priya Bandi va intervenir i es va trobar el cuc, que va poder ser extret viu i recaragolant-se.
Com es va poder infectar?
Si l'»Ophidascaris robertsi» no és un paràsit dels humans, com va arribar al cos de la pacient?

La principal hipòtesi és que la transmissió va ser mitjançant alguna herba feréstega que la dona hauria recollit a prop de casa seva, en la qual una pitó catifa hauria excretat el paràsit amb la seva femta, com acostuma a fer.
La dona, d’aquesta manera, es va convertir en un «hoste accidental» del paràsit.
«Valenta i pacient»
Senanayake descriu la dona a qui van trobar el cuc com «una pacient molt valenta i pacient», que després de «passar per tot aquest llarg procés diagnòstic i terapèutic» ja ha pogut tornar a casa.
De tota manera, com que el cas és tan excepcional, des de l’hospital s’hi mantenen en contacte.