Nou vèrtebres lesionades, la melsa afectada, un pulmó col·lapsat, commoció cerebral, una mà trencada i un dit luxat. És el diagnòstic de Wyatt Kauffman, de 13 anys, després de caure per un barranc del Grand Canyon, als Estats Units. Encara que sembli impossible, el noi se n’ha sortit, després d’un rescat gairebé miraculós i una caiguda per un motiu ben estúpid: esquivar una foto.
Després de recuperar-se, el jove ha explicat com va passar tot. Era el dimarts 8 d’agost i anava per un dels camins del parc natural que porta a Bright Angel Point. «Caminava prop del sortint i m’estava allunyant perquè un grup de persones poguessin fer una foto», ha explicat als mitjans locals d’Arizona.
«Em vaig ajupir i em vaig agafar a una roca. Només hi tenia una mà. No estava gaire ben agafat.» Kauffman va relliscar i va caure des d’una altura de 30 metres.
Va quedar inconscient: «Només recordo despertar-me en una ambulància.» Els equips de rescat van trigar dues hores a treure’l del fons del barranc. Van haver de baixar fent ràpel pel penya-segat perquè l’helicòpter no hi podia arribar.
El parc ha publicat imatges del rescat i ha explicat en un comunicat com va ser de complicada la situació: «Podem dir amb tota seguretat que hem fet servir tècniques mèdiques avançades en un entorn difícil que es fan servir poques vegades a la majoria de llocs.»

Kauffman va ser traslladat amb helicòpter a Las Vegas, on ha estat una setmana ingressat.
El noi estava de viatge amb la seva mare. La família ha donat les gràcies a tot l’equip de rescat del Grand Canyon. El pare ha estat molt gràfic en el seu agraïment: «Tenim sort que el noi pugui tornar a casa al seient del davant del cotxe i no en una caixa.»
300 trucades d’emergències l’any
Al Grand Canyon els serveis d’emergència tenen força feina. Hi ha avisos gairebé cada dia de l’any. Segons el parc, atenen unes 300 trucades l’any. No totes són per caigudes; també hi ha cops de calor i altres tipus d’afectacions.
L’administració del parc ha aprofitat l’incident per recordar que els visitants han d’anar sempre amb compte. Es recomana que no s’acostin a menys de dos metres de la vora dels barrancs i penya-segats. A més, han de seguir sempre els camins marcats.