La crisi climàtica és darrere fenòmens meteorològics greus com els que ara mateix estan fent mal a diversos països. Al Brasil, un rar cicló extratropical d’una gran violència ha causat una trentena de morts als estats de Rio Grande do Sul i Santa Catarina.
El primer ha estat el que més ha patit la força de les pluges, que ha deixat un rastre de cadàvers, milers de desallotjats i monumentals destrosses materials.
Tres ciclons en dos mesos al Brasil
Els equips de rescat s’han desplegat per tota aquesta zona del sud del Brasil, que fa frontera amb l’Argentina i l’Uruguai per rescatar els milers d’afectats d’una seixantena de municipis on el fort vent també ha fet destrosses.
El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha ordenat als seus ministres visitar el terreny per avaluar els danys i ha deixat clar que s’ajudarà els veïns gautxos, com s’anomena els habitants d’aquesta zona del Brasil.
La majoria dels morts són del municipi de Muçum, on les intenses pluges han deixat a bona part de la localitat sota les aigües i els veïns han hagut de refugiar-se al sostre de les cases. Aquest és el tercer cicló en dos mesos que colpeja el Brasil.
Tempesta de rècord a Europa
A Europa, la tempesta Daniel deixa rècords de precipitacions al sud-est del continent i una desena de morts, entre Grècia, Turquia i Bulgària, a més de destrosses en habitatges i infraestructures que han afectat milers de persones.
Al port grec de Volos, un testimoni descriu la devastació amb termes absoluts:
«No crec que ningú hagi vist res així, no només a Volos, no només a Grècia, fins i tot a Europa. El que va passar aquí va ser enorme. No havia passat mai. Com pot aquesta ciutat tornar a ser Volos? És impossible».
Les inundacions i el fort vent han obligat a evacuar milers de persones i la xifra de víctimes podria créixer perquè hi ha diversos desapareguts.
Àfrica reivindica el seu paper
Coincidint amb tot plegat, els països africans han finalitzat aquest dimecres la primera Cimera del Clima del continent, que s’ha fet amb la intenció de presentar-se amb una veu més potent als fòrums internacionals on es debaten solucions per a la crisi climàtica.
Volen que se’ls deixi de veure només com a víctimes, i que se’ls consideri part de la solució, i per això han subratllat el potencial del continent per poder fer la transició verda.
Reclamen que els països industrialitzats compleixin els compromisos de compensació econòmica ja acordats, i que aquests diners serveixin per invertir en energies renovables a l’Àfrica mateix.
La declaració de Nairobi uneix el continent
A la cerimònia de clausura el president de Kènia, Willian Ruto, amfitrió de la cimera, ha parlat en nom de la vintena de governs que han subscrit la declaració de Nairobi, el document que resumeix la posició del continent després de la trobada.
«El nostre potencial, resultat d’un capital humà incomparablement jove i motivat per les nostres riqueses naturals i el nostre potencial d’energia verda, està definint un futur de noves oportunitats. És un nou paradigma d’industrialització que respecta el medi ambient i reforça la capacitat del planeta per preservar la biodiversitat».
Els països participants en la Cimera del Clima han evidenciat la seva bona sintonia (Reuters)
L’agència internacional de l’energia i la banca africana de desenvolupament calculen que les inversions climàtiques a l’Àfrica s’haurien de multiplicar com a mínim per deu.
Ara el continent només rep entre un 2 i un 3% d’aquestes inversions malgrat que concentra bona part de les riqueses naturals que calen per fer la transició verda.
La cimera de Nairobi també ha aconseguit visualitzar la voluntat dels estats africans d’actuar com a bloc en les negociacions climàtiques i marcar posició de cara a la cimera del clima que Nacions Unides farà a Dubai a finals d’any.