La pròxima lluna plena de la nit del 30 al 31 d’agost serà una lluna plena de perigeu. Per ser més precisos, serà el que popularment es coneix com a superlluna blava.
La lluna plena al perigeu més proper
Recordem que es parla de superlluna quan la fase plena coincideix amb el pas del nostre satèl·lit pel perigeu, és a dir, el punt de la seva òrbita ovalada més proper a la Terra.
Aquest any 2023 ha tingut dues llunes plenes de perigeu abans (el 3 de juliol i l’1 d’agost) i en tindrà una més (el 29 de setembre), a banda de la d’aquesta setmana. La particularitat de la lluna plena de finals d’agost és que serà la que estarà més a prop de la Terra de totes, a una distància d’uns 357.344 quilòmetres.
Quan es pot observar?
Típicament, una lluna plena de perigeu es veu amb un diàmetre un 14% més gran i un 30% més brillant que una lluna plena situada a l’apogeu. Un bon moment per veure-la i fotografiar-la seria just després que surti, al voltant de les 20.30 aquest dimecres. Encara hi haurà claror i podreu fer-li fotografies fàcilment amb qualsevol càmera o telèfon mòbil. El moment de màxima alçada de la lluna serà al voltant de la 1 de la matinada. Finalment es pondrà a les 6 del matí de dijous.
Superlluna blava
L’origen d’aquestes denominacions populars no es troba en la ciència. El terme «superlluna» el va inventar el 1979 un astròleg, el nord-americà Richard Nolle, que va afirmar que una superlluna provocaria un augment dels terratrèmols i del temps extrem. Aquesta relació no s’ha demostrat.
D’altra banda, l’adjectiu «blava» es fa servir quan és la segona lluna plena dintre d’un mateix mes. Això pot passar perquè l’interval mitjà entre llunes plenes és de 29,5 dies, mentre que la longitud mitjana dels mesos és de 30,5. Aquest desfasament fa que, cada cert temps, entre 2 i 3 anys, es produeixi aquest fenomen.
El qualificatiu no té res a veure amb el color amb què percebrem la Lluna, ni tampoc amb la cançó clàssica nord-americana, versionada per un munt d’artistes, com Billie Holiday, Elvis Presley o els Cowboy Junkies.
El seu origen es remunta al segle XVI, segons l’Enciclopèdia Britànica, i provindria d’una dita popular que fa servir el concepte de «lluna blava» per referir-se a una cosa impossible, comparable a la nostra expressió «la lluna en un cove».
Va ser al segle XX quan la denominació va ser adaptada per la revista «Sky & Telescope», que va definir la lluna blava amb la idea que fem servir ara de segona lluna plena en un mes.
També s’anomena lluna blava la tercera lluna plena que es dona en una mateixa estació de l’any que té quatre plenilunis. En aquesta ocasió no coincideix, perquè el pròxim pleniluni ja no serà a l’estiu. La pròxima superlluna blava serà l’any 2037.