La filòloga Carme Junyent ha mort als 68 anys, a causa d’un càncer. Lingüista de referència del català, era també una gran coneixedora sobre la diversitat lingüística arreu del món, l’africanisme, les llengües amenaçades i les de les migracions a Catalunya.
La Universitat de Barcelona va ser la seva segona casa. Hi va estudiar Filologia i, després de completar la seva formació a Alemanya i als Estats Units, s’hi va doctorar i va ser molts anys professora titular de Lingüística General a la seva Facultat de Filologia.
Maria Carme Junyent, experta en llengües africanes, va dur a terme també des d’aquí una intensa recerca en l’àmbit de les llengües amenaçades. Afirmava amb contundència que «si desapareix una llengua, la humanitat perd coneixement.». També va deixar constància de la diversitat lingüística de Catalunya, on «es parlen més de 300 llengues. Moltes d’aquestes llengües són les llengües d’alumnes de l’escola.»
El català, en perill d’extinció
I ha estat una veu cabdal, referencial de la lingüística del país i de tot el que tingués a veure amb el català. Enquestes d’ús, immersió, català vehicular, sentències judicials sobre el 25% de castellà a les escoles:
«Trio matemàtiques en castellà i educació física en català. Cada vegada estem pitjor i del que es tracta és de dinamitzar l’ús oral. »
Des de finals dels 90 ja alertava que el català estava en perill d’extinció: «Em diuen de tot, però segueixo pensant que és una llengua amenaçada.». I que en reculava l’ús social i a les escoles, especialment a secundària, on, deia, no s’acompleix la immersió lingüística.
«Vivim enganyats creient que l’ensenyament és en català, quan moltes coses desmostren que no és així.»
Va proposar al govern mesures per dinamitzar el seu ús escolar com a presidenta del Consell Lingüístic Assessor. I, sempre contundent, va pensar i debatre des de la màxima independència: «Cal deixar els missatges polítics al marge de l’escola.»
Reflexió sobre el llenguatge inclusiu
La professora Junyent va publicar llibres com «El futur del català depèn de tu», «El català, la llengua efervescent» i, amb una setantena de companyes de professió, el volum «Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou», una reflexió crítica sobre el llenguatge inclusiu, els desdoblaments i la perspectiva de gènere: «És un ús imposat i impostat. Encara que tota l’aula siguin noies, jo segueixo parlant en masculí «
Nascuda a Masquefa, tenia 68 anys i, entre altres premis, va rebre la Creu de Sant Jordi «per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món».
La seva veu eminent, a més dels seus llibres, residirà també en les generacions de lingüistes que ha format. El que mata el català és la indiferència, deia, i ens deixa lliçons i deures pel futur:
«L’únic que cal perquè sobrevisqui la llengua és que s’usi i que es transmeti. Parlar en català sempre que poguem.»