Tres centres de recerca investiguen les circumstàncies de la mort, fa un any, d’un científic de 45 anys que estudiava la malaltia de Creutzfeldt-Jakob en un laboratori de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Aquesta malaltia és un trastorn cerebral poc habitual –n’hi ha un cas per cada milió de persones– que actualment no té tractament ni forma de prevenir-se.
El bioquímic treballava per a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el consorci públic CIBER-Instituto de Salud Carlos III en instal·lacions del Campsus Bellvitge de la UB.
Segons ha avançat El País, la Universitat de Barcelona ha localitzat milers de mostres humanes i animals no autoritzades en un congelador del laboratori de la UB on treballava aquest investigador, que segons l’IDIBELL eren «potencialment perilloses». Algunes d’aquestes mostres, amb les quals podria haver tingut contacte, estaven infectades d’aquesta malaltia, com s’ha confirmat en anàlisis posteriors.
La mort de l’investigador ha generat gran inquietud entre la resta de científics del centre amb els quals col·laborava, per por d’haver-se contagiat. Almenys vuit persones més haurien treballat en aquest laboratori durant el període investigat, tot i que no hi ha constància que cap hagi tingut contacte amb les mostres contaminades. A tots se’ls va informar de seguida de l’incident, se’ls van fer proves mèdiques i se’ls va oferir suport psicològic.
No hi ha constància de cap «accident laboral» al laboratori
L’actual director de l’IDIBELL, Gabriel Capellà, ha explicat en un entrevista a Catalunya Informació que ni l’investigador ni ningú del seu equip va notificar, en cap moment, que hi hagués hagut cap «accident laboral» al laboratori, i ha insistit que estan sent molt «prudents i delicats» amb la informació, perquè es tracta d’un cas «absolutament excepcional» en què hi ha implicats «molts actors i institucions».
«Tots pensem que es va contaminar en algun moment», confirma Capellà, que reconeix que no saben ni quan ni com. El director de l’IDIBELL explica que, en aparèixer les mostres sospitoses, el laboratori va ser clausurat i desinfectat, i les mostres es van traslladar al centre IRTA-CRESA i, més tard, a un altre laboratori especialitzat de Sant Sebastià. Els dos laboratoris d’alta bioseguretat van confirmar les sospites que les mostres estaven infectades amb prions.
El bioquímic que va morir va començar a treballar a la Universitat de Barcelona l’any 2018 amb un grup propi, al qual també es va incorporar, més tard, la seva parella. L’any 2020 va desenvolupar símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i va demanar la baixa, segons El País. Va morir fa un any, segons el comunicat fet públic per l’IDIBELL.
La recerca l’estava fent en un laboratori de la UB i no al CRESA, el centre d’investigació en sanitat animal de la UAB, que és qui disposa d’una unitat per analitzar mostres perilloses.
Gabriel Capellà, que ha confirmat que «el període de latència d’aquesta malaltia és molt llarg», també ha revelat que al científic, «que era molt reconegut en la investigació de malalties priòniques», se li havia denegat fins a tres vegades treballar amb aquestes mostres perilloses al seu laboratori, i fins i tot s’havia arribat a un conveni amb CRESA perquè pogués fer allà els seus experiments.
Per això, afegeix, estan investigant d’on van sortir les mostres localitzades al congelador del laboratori de la UB i «com és que hi van entrar». També ha assegurat que s’estan revisant tots els protocols de seguretat «de dalt a baix».
Una malaltia que provoca la mort en pocs mesos
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob és una patologia neurodegenerativa que s’incuba en silenci durant anys. Quan n’apareixen els primers símptomes, demència i rigidesa muscular, pot provocar la mort en menys de sis mesos.
Se sol declarar a partir dels 60 anys i apareix amb un deteriorament progressiu que s’inicia amb problemes de memòria, dificultats de moviment i alteracions del comportament, i acaba provocant trastorns de la personalitat, moviments involuntaris i demència.
A més, no la provoca cap bacteri ni cap virus, sinó una forma anòmala d’una proteïna anomenada prió o proteïna priònica. Els prions es produeixen de forma natural en l’organisme humà, però de vegades canvien de forma. Aquests prions anòmals s’uneixen i destrueixen les neurones. A més, poden contagiar altres cèl·lules.
La seva equivalència en animals és l’anomenada encefalopatia espongiforme bovina, coneguda també com «la malaltia de les vaques boges».
Fa dos anys, l’oncòleg Josep Baselga, referent internacional en la lluita contra el càncer, va morir d’aquesta malaltia, als 61 anys. La família va engegar un crowdfounding per a la recerca d’aquesta malaltia minoritària, ràpida i incurable, com van explicar llavors els seus fills en aquest vídeo: