Experts en salut mental reiteren la necessitat de més inversió en recerca per fer front a aquest tipus de trastorns i intentar frenar l’augment de casos que s’han produït, sobretot després de la pandèmia. El cap de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic, Eduard Vieta, explica a Catalunya Ràdio que cal posar el focus en el finançament i lamenta que Espanya és un país que inverteix molt poc en recerca, molt per sota de la mitjana europea:
«Tenim un cotxe amb un motor que pot fer molt més del que fa i ens falta benzina. El primer que s’ha de fer és posar combustible perquè hi ha investigadors boníssims.»
Tot i així, Vieta assegura que, els últims anys, hi ha hagut avenços destacats de la investigació de trastorns de salut mental, tant pel que fa a diagnòstic com a tractaments i prevenció. Parla, concretament, de dos d’aquests trastorns sobre els quals hi podria haver avenços importants a curt termini:
«A l’autisme és on tindrem més avenços diagnòstics, però no tant de tractament. És més difícil, perquè són patologies que ja venen de naixement. I, en canvi, quant a tractament, serà en la depressió. Sobretot, les que no responen al tractament que tenim avui, aquells antidepressius que han anat molt bé a molta gent però que hi ha a qui no li acaben de resoldre el problema.»
En el cas de l’autisme ja es poden diagnosticar amb tests genètics fins a un 30% dels casos, una xifra amb tendència a anar en augment, però encara no hi ha tractaments efectius. En canvi, pel que fa a la depressió, diu Vieta que els avenços arriben per una altra via:
«Hem fet avenços perquè ara sabem que moltes coses de les que la gent explica quan parla d’una depressió les podem visualitzar, però encara no tenim l’eina que ens digui: amb aquesta prova sanguínia o genètica, podem decidir quin és el millor tractament.»
Fàrmacs i teràpia, tractaments complementaris
Segons assegura a Catalunya Ràdio el cap de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez, en els últims anys hi ha hagut una explosió de fàrmacs per tractar la depressió resistent, la d’aquells malalts que no responen als tractaments que ja existeixen. Pérez parla des de ketamina fins a nous psicodèlics amb els quals s’estan fent assajos clínics actualment i assegura que «el panorama del tractament de la depressió ha canviat realment»:
«En el camp dels psicofàrmacs, probablement els canvis més radicals els veurem pel que fa a la depressió resistent. I, pel que fa a les psicoteràpies, tot el que té a veure amb els trastorns d’ansietat, el trastorn obsessiu compulsiu… Són patologies de les quals tenim molta evidència de com funcionen i com hi funcionen de bé les psicoteràpies.»
En aquest sentit, l’expert assegura que l’àrea de la psicoteràpia és el camp on, en els darrers anys, s’ha generat més evidència terapèutica. Segons explica, s’ha fet un esforç molt important per demostrar, per exemple, l’eficàcia de la psicoeducació, la rehabilitació o tècniques com el mindfulness, en determinades patologies mentals.
Psicoteràpies innovadores que, en molts casos, poden actuar com a complements indispensables d’alguns tractaments. I és que, en trastorns com els alimentaris, diu Vieta que l’ideal seria combinar ambdues coses:
«El millor avenç que podríem fer seria trobar un tractament farmacològic per associar-lo a tota la resta de coses que ja s’intenten fer. Perquè és una patologia que no en té i moltes vegades hi ha casos tan greus que un tractament farmacològic podria ser miraculós. No tenim manera de tractar aquests casos tan greus.»
Un altre trastorn contra el qual s’ha fet un avenç important en tractament és la depressió postpart. Explica Pérez que ja hi ha un primer fàrmac aprovat als Estats Units que pot eliminar-la en molt pocs dies:
«Hi ha un tractament que cura la depressió postpart en tres dies. Encara no és assequible al nostre país, però d’aquí poc temps ho serà. Es tracta d’una medicació que es posa per via intravenosa, un anàleg d’una hormona que té el fetus i la mare.»
I en tractaments, apunta Pérez que també s’ha avançat molt contra l’esquizofrènia amb fàrmacs més eficaços que no necessiten una administració diària:
«En l’esquizofrènia, en els últims anys, hi ha hagut un avenç molt important en la recerca de nous antipsicòtics i la forma d’administrar-los. Fins fa uns anys la gent s’havia de prendre tres o quatre pastilles cada dia, i hi havia molts malalts que no tenien aquesta implicació i tenien recaigudes. En aquests moments, un malalt d’esquizofrènia pot estar tractat amb dues injeccions a l’any.»
Biomarcadors per a un millor diagnòstic
També s’ha avançat molt en biomarcadors que ja poden donar indicis de l’existència d’alteracions al cervell. I s’espera que els pròxims anys permetran també poder diagnosticar millor cada trastorn i, fins i tot, classificar els diferents tipus d’una determinada malaltia mental. Això, explica Pérez, no ha estat possible fins ara:
«Per exemple, hi ha tota una sèrie de dades que apunten que la depressió en la infància i l’adolescència és una malaltia probablement diferent de la depressió en persones grans amb problemes inflamatoris. I això ens permet utilitzar biomarcadors per identificar-les i per conèixer el pronòstic.»
En aquest sentit, Pérez també celebra que es comencen a tenir biomarcadors molt clars també pel que fa a les demències, cosa que en aquests moments permet fer un diagnòstic:
«Com passa amb l’autisme, sobretot en el que implica deteriorament cognitiu o disminució psíquica, hi ha tota una sèrie de malalties en les quals cada cop tenim més assequible tot el que són dades genètiques. I això no només és important per al cas, també ho és per a les famílies.»
Per tot això, els experts com Pérez destaquen que cal centrar-se en la prevenció entre els joves, perquè es calcula que la meitat de tots els trastorns mentals comencen abans dels 18 anys:
«Com podem actuar des dels primers anys de vida perquè aquestes persones, que d’una o altra manera acabaran amb una malaltia mental, no arribin a augmentar les taxes que tenim en aquests moments. I és que sabem que 1 de cada 4 persones té o tindrà una malaltia mental i la meitat d’aquestes malalties comencen abans dels 18 anys.»
Ajuda de la intel·ligència artificial
Un altre dels camps que podriem entrar amb força en l’acompanyament de pacients amb trastorns mentals és el de la intel·ligència artificial. En aquest sentit, l’Hospital Germans Trias aplicarà intel·ligència artificial per monitoritzar l’estat i l’assistència dels pacients ingressats a la seva Unitat de Psiquiatria.
Aquesta tecnologia farà una avaluació que fins ara feien els professionals sanitaris categoritzant si és convenient que cada pacient surti més enllà de la seva habitació. A banda de valorar la càrrega assistencial d’infermeria, el sistema monitoritzarà els riscos de conducta de cadascun dels pacients, com ara de fuga, d’agressió o d’autolesió.