Mamífers que brillen en la foscor. Científics d’Austràlia han descobert que en són molts més dels que es pensava.
Un estudi del Western Australian Museum i la Universitat de Curtin ha demostrat que, si es posen sota llum ultraviolada, hi ha molts mamífers fluorescents, una propietat que fins ara s’atribuïa sobretot a ocells, rèptils i peixos.
De fet, les dents dels humans també són fluorescents, com es veu quan s’exposen a certes llums de les discoteques.
Animals blancs o clars
Fins ara, la fluorescència s’atribuïa a marsupials com els ornitorrincs, uombats, diables de Tasmània i equidnes. Però els investigadors han vist que també és pròpia de moltes altres espècies, sobretot de pell o pèl blanc o clar.
Entre els animals que brillen destaquen també l’os polar, els ratpenats i un tipus de talp.
També han trobat fluorescència en diverses intensitats en el coala, del bàndicut, el bilbi -animals d’Austràlia- i, fins i tot, en algun gat.
En el cas de la zebra, han vist que les ratlles blanques eren fluorescents, però les negres, no. Així, una de les conclusions de l’estudi, liderat pel doctor especialista en mamífers Kenny Travouillon, és que la pigmentació impedeix aquest fenomen.
Espècies nocturnes
La investigació conclou que la brillantor és més intensa i comú entre les espècies nocturnes i aquelles que viuen en hàbitats terrestres, als arbres o en caus, més que no pas els que viuen a l’aigua.
De les 125 espècies de mamífers estudiades, en totes s’ha trobat que tenien alguna part del cos fluorescent -majoritàriament ungles o dents- i en 107 s’ha vist que el seu pèl o la seva pell brillaven quan se sotmetia a la llum ultraviolada.
Per què són fluorescents?
L’estudi conclou que les proteïnes del seu pèl o la seva pell absorbeixen la radiació i l’emeten com a llum visible. Així, segons el cas, sota la llum es veuen blaus, verds o, fins i tot, vermells.
En la recerca s’han fet servir animals vius i també dissecats, la major part de la col·lecció del Western Australian Museum.
L’estudi, publicat a la Royal Society Open Science, explica que un dels motius de la fluorescència podria ser que és una manera de reconèixer altres animals de la mateixa espècie.
Ara bé, els científics també apunten la idea que, en algunes espècies, no tindrien cap objectiu funcional. A tall d’exemple: el talp marsupial meridional, que viu al desert del sud-oest d’Austràlia, és una de les més fluorescents entre les analitzades.
En aquest cas, és un animal cec, així que els investigadors atribueixen la brillantor del seu pèl, simplement, al fet que no està pigmentat.
Advertiment: no provar-ho a casa
Els investigadors adverteixen que no és aconsellable sotmetre els animals domèstics a la llum ultraviolada per comprovar si són fluorescents, ja que podria danyar-los la vista.
La fluorescència en mamífers no humans es va descobrir per primer cop el 1911, en els conills europeus.