Existeix un desajust entre l’oferta de formació professional i el que necessiten les empreses. És la conclusió a què ha arribat l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya després de dos anys recollint dades amb l’objectiu de fer una millor planificació d’aquests estudis.
Aquest divendres, 400 persones en representació dels centres de formació professional i de tots els sectors productius, així com sindicats i patronals, es reuniran en una jornada al World Trade Center de Barcelona. És una trobada inèdita en què compartiran dades i posaran en comú les seves demandes.
Encaixar l’oferta educativa amb les oportunitats laborals
De la Conferència Prospectiva 2023-2026 n’ha de sortir un informe que marcarà el futur de la formació professional i, al gener, un mapa de l’oferta dels cicles formatius que es desplegarà en els pròxims deu anys. L’objectiu és que sigui més especialitzada i ajustada al teixit productiu de cada territori.
Per fer-ho, han analitzat diverses variables. La principal, la inserció laboral de tots els estudis. Amb les aportacions de centres i empreses, creuades amb les dades d’organismes públics, decidiran on cal ampliar l’oferta, en el cas de sectors estratègics o amb falta de professionals, i on cal estabilitzar-la, en els àmbits amb menys demanda.
Ho explica Fabian Mohedano, president de l’Agència FPCAT:
«Un cop sapiguem què necessiten les empreses, podrem planificar millor l’oferta i oferir una millor orientació cap als sectors amb més oportunitats.»
En la mateixa línia, també es vol actualitzar els currículums per fer-los més coherents amb les necessitats dels sectors productius. Es reforçaran, per exemple, les competències digitals, la sostenibilitat i l’atenció a les persones.
Centres especialitzats per sectors productius
Un exemple de cap on es vol anar és l’Institut de Logística de Barcelona, que va obrir portes el curs passat. Tenen una oferta especialitzada, en consonància amb la seva ubicació, al costat del port de Barcelona. Gairebé 500 alumnes hi estudien cicles de comerç i logística, administració i sistemes informàtics. Ho explica el director de l’institut, José Antonio Vázquez:
«Hem seleccionat les titulacions amb més demanda per donar resposta a un teixit empresarial i productiu mot concret.»
Uns estudis en què, per exemple, han reforçat el coneixement d’idiomes després de consultar les empreses del sector sobre quines competències creien que havien de millorar els estudiants en pràctiques.
La continuïtat és un altre dels aspectes que es vol treballar. Es vol garantir que l’alumnat que es matriculi d’un cicle formatiu de grau mitjà pugui continuar estudiant un cicle de grau superior de la mateixa família professional, per tal d’especialitzar-se.
800.000 nous titulats el 2030
El nou decret de centres d’FP, que es va aprovar al juliol, preveu que d’aquí al 2030 hi hagi 800.000 nous titulats de formació professional.
Es vol aconseguir per dues vies: la formació i l’acreditació de competències professionals a persones amb experiència laboral.
Aquest any 12.000 persones rebran l’acreditació professional i es calcula que el 2025 s’arribi entre 70.000 i 90.000 persones acreditades. El 75% obtindrà la qualificació sencera i la resta anirà a un centre per rebre les formacions determinades que els falten per a l’acreditació.
En aquest sentit, es vol convertir instituts de formació professional en centres d’FP integrada, que puguin orientar, formar i acreditar professionals dels 16 als 67 anys. És previst que, com a mínim, una quarantena de centres ja ho puguin oferir d’aquí a dos cursos.