Fa un any i mig, la Mireia Beltran i l’Andrés Morgenstern van perdre el seu primer fill, l’Aran. Quan quedaven molt poques setmanes perquè nasqués, la Mireia va notar que el nadó no es movia, va anar a urgències i li van confirmar que havia mort.
Es van haver d’enfrontar a un part amb un desenllaç que no esperaven. Però ells van triar com volien que fos el moment, com relata la Mireia, que recorda aquell dia com el pitjor moment de la seva vida, però, també, com un dia ple d’amor per acomiadar la seva criatura.
«Teníem clar que volíem estar amb ell, abraçar-lo. Vam decidir banyar-lo i vestir-lo i vam poder estar amb ell tota l’estona que vam voler; vam fer fotografies i ens hi va acompanyar la nostra família.»
Les preferències dels pares, previstes al pla de part
Tant la Mireia com l’Andrés són pediatres, ella a neonatologia i ell a cures pal·liatives. La seva experiència ha servit per actualitzar els protocols de l’Hospital Vall d’Hebron per la pèrdua perinatal.
La principal novetat és que incorpora un pla de part on s’escriuen les preferències, com ja passa amb les dones que donen a llum nadons sans. L’objectiu és que l’atenció a la dona no canviï en funció del professional que l’atén, com explica Vanessa Bueno, llevadora i supervisora de les Urgències de la Dona del Vall d’Hebron.
«Ja fa temps que treballem en l’acompanyament de les dones que tenen una pèrdua gestacional o perinatal, però faltava que quedés per escrit.»
Les famílies poden triar, per exemple, «si volen o no anestèsia, en quin moment la volen, com decideixen acomiadar-se del seu fill, si el volen veure o no, si volen fer pell amb pell», i tot això queda recollit en el pla de part, on, sense jutjar-los ni opinar-hi, se’ls explica quines opcions tenen.
La pediatra del servei de Nounats Fátima Camba creu que el suport dels professionals i tenir un pla de part on expressar les preferències i els desitjos pot ser molt important per a les famílies:
«El desenllaç és dolorós i això no ho podem canviar, però sí que podem canviar l’acompanyament.»
El protocol també recull que s’intentarà que la parella sigui atesa pel mateix equip assistencial durant tot el procés –l’obstetre, la llevadora, l’anestesiòleg i l’auxiliar–, també que la llevadora porti la pacient en exclusiva.
La inducció al part, a més, es fa preferiblement en una sala de parts allunyada de la resta i es demana permís a la parella per identificar-la amb la imatge d’una papallona blava, que simbolitza el dol perinatal, perquè tot l’equip de guàrdia sàpiga que el procés que està tenint lloc implica una pèrdua.
Trencar el silenci
En els últims anys, la majoria d’hospitals ja apliquen aquestes mesures perquè el dol perinatal sigui més fàcil de portar. Perquè, adverteixen, no són casos aïllats. El risc de perdre un nadó durant la gestació és de prop del 20%, sobretot abans de les 12 setmanes; més enllà és menys freqüent.
Prop de 1.450 famílies perden la criatura durant la gestació, el part o els dies posteriors al part cada any a l’Estat.
Malgrat que cada família pot decidir si vol veure o no el nadó després del part, la recomanació dels experts és fer-ho, perquè creuen que així es paeix més el dol. A més, fa temps que es promouen accions que generin records, si així ho volen les famílies, com bressolar el nadó, crear memòries com fotografies, petjades o peces de roba.
«És el nostre fill i ha existit»
És el que van decidir fer la Mireia i l’Andrés. Guarden una capsa amb un floc de cabells del seu fill Aran, les seves empremtes i altres records. A més, el dia del part van dur una fotògrafa a la sala de parts, i ara les imatges de l’Aran els acompanyen en el seu dia a dia, explica l’Andrés.
«Tenia clar que segurament voldríem veure’n fotos els dies següents, perquè, podent estar tan poc temps amb ell, teníem por d’oblidar-lo.»
Creuen que haver pogut compartir aquest temps amb el seu fill els ha canviat per complet la vivència: «Transmetre-ho així, ensenyar les fotografies i els records als nostres familiars i amics, fa que no sigui un avortament: és el nostre fill i fa que hagi existit», conclou la Mireia.