Tot va començar la matinada de dissabte 7 d’octubre amb el llançament de projectils des de Gaza cap a territori israelià. Res de nou, perquè passa sovint, però mai amb aquesta quantitat i en tantes direccions. 2.500 coets, en les primeres hores, van sortir cap a poblacions properes a la Franja, però també fins a Tel-Aviv i Jerusalem.
Simultàniament, Hamas engegava una ofensiva sorpresa per terra, mar i aire. Per terra, foradant la tanca de la frontera i infiltrant centenars de milicians armats a Israel; per mar, amb embarcacions lleugeres que van arribar a les platges israelianes properes, i per aire, amb els parapents motoritzats que van permetre, per exemple, arribar ràpidament a la festa Supernova, on es van viure algunes de les escenes més dures de l’operació.
Els islamistes van prendre també el control de nombrosos pobles i quibuts a prop de la Franja, des d’on després es van retirar, o van ser desallotjats per les forces israelianes.
Hores més tard de l’ofensiva, Hezbollah llançava projectils des del sud del Líban. Durant la setmana, els incidents s’han succeït a la zona, amb intents d’infiltració de grups armats i foc d’artilleria israelià.
Poques hores després de la inesperada acció de Hamas, Israel es declarava en guerra i començava els bombardejos sobre Gaza. Els més intensos de la història del conflicte, segons totes les parts, acompanyats d’un setge total.
Paral·lelament el govern israelià donava l’ordre d’evacuació de tota la zona fronterera amb la Franja i, divendres, l’exèrcit donava 24 hores a la població del nord de Gaza, dels districtes de Jabalia i ciutat de Gaza, per exemple, més d’un milió de persones, perquè es traslladés massivament cap al sud, més enllà del riu Gaza, que divideix la Franja gairebé per la meitat.
L’ultimàtum s’ha allargat fins a aquesta tarda, i l’inici de l’ofensiva terrestre pot ser qüestió d’hores.