La guerra de Gaza arriba a la tercera setmana amb Israel intensificant els bombardejos a la Franja. L’anunciada operació terrestre sembla ara llunyana, però segura. Si més no pel que afirma el govern hebreu, que ha apuntat que l’ofensiva contra Hamas serà «un tot o res».
Aquest diumenge, Israel ha ampliat els atacs a Cisjordània i ja admet que té un front obert al nord, amb l’enemic de sempre, Hezbol·lah.
Davant aquesta escalada, la comunitat internacional mou fitxa per mirar d’evitar un conflicte regional. El president nord-americà, Joe Biden, ha parlat amb Benjamin Netanyahu. També ho ha fet Pedro Sánchez. I Emmanuel Macron i el primer ministre holandès, Mark Rutte, viatjaran a Tel-Aviv aquesta setmana vinent.
Biden també ha mantingut contacte amb els seus aliats: Canadà, França, Regne Unit i Alemanya. L’objectiu és coordinar-se per un futur incert.
«Ens preocupa una possible intensificació del conflicte», ha explicat el secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin a la cadena ABC.
«Farem el que calgui per assegurar-nos que les nostres tropes estiguin en la posició correcta, estiguin protegides i tinguem l’habilitat de respondre.»
A l’altra banda, Síria ha alertat a Israel que corre el risc de fer desbordar la guerra si continua atacant el seu territori. Aquest dissabte, l’exèrcit hebreu ha llançat míssils contra els aeroports sirians de Damasc i Alep, que han provocat dos morts.
I el líder de Hamas, Ismail Haniyeh, s’ha reunit amb el ministre iranià d’Exteriors, Hossein Amir Abdolahian, per troba la manera, diuen, d’acabar amb els «crims brutals» d’Israel.
La setmana passada, Abdolahian ja va avisar que el conflicte es podria estendre per la regió si Israel continua amb els atacs a Gaza.
Acord per «un flux continu» d’ajuda
Un dels altres temes a tractar per la comunitat internacional és l’arribada d’ajuda humanitària a Gaza. La Mitja Lluna Roja i l’organització de l’ONU per als refugiats (UNRWA) insisteixen que la situació a la Franja és catastròfica.
El pas de Rafah, entre Egipte i Gaza, però, només s’ha obert dos cops des de l’inici de la guerra. Ha estat aquest cap de setmana i han entrat 34 camions en total, una quantitat clarament insuficient per als dos milions de persones que estan bloquejats a la regió.
La Casa Blanca assegura que ha acordat amb Israel l’entrada d’un «flux continu» d’ajuda, però falta veure com es concreta.
Des del 7 d’octubre, després d’un atac per part del grup islamista Hamàs, almenys 4.469 persones han mort a la Franja de Gaza pels bombardejos israelians, segons les autoritats palestines, de les quals més del 70% són menors, dones i ancians; hi ha, a més, 14.000 ferits.
Intensificació dels bombardejos
Amb ajuda o sense, els bombardejos sobre Gaza, però, es mantenen i fins i tot s’intensifiquen. En les últimes 24 hores han provocat gairebé 300 morts.
De resultes d’aquests atacs haurien mort dos comandaments de Hamas i també dotzenes de milicians, segons l’exèrcit, que ha fet una nova crida perquè la població civil desallotgi totalment el nord de Gaza.
A més, aquest diumenge, l’exèrcit hebreu ha atacat objectius de Cisjordània. Un míssil ha destruït una mesquita a la ciutat de Jenin i ha mort dos metges. També a la Cisjordània ocupada han mort tres palestins en diversos enfrontaments amb forces israelianes.
Els coets de Hamas, disparats des de la Franja de Gaza, han seguit caient a diferents punts d’Israel.
Al nord, la frontera amb el Líban continua sent una zona calenta i catorze colònies israelianes han estat evacuades davant l’augment de la tensió amb la milícia de Hezbol·lah.
L’exèrcit israelià ha actualitzat el nombre d’ostatges. Ara l’eleva i diu que són 212.