D’ençà de l’1 d’octubre que l’independentisme assegura que a Catalunya hi ha «milers de persones represaliades» relacionades amb el procés. La xifra surt del recompte que fa –i que va actualitzant en una pàgina web- Òmnium Cultural al llarg dels anys.
La dada es va donar a conèixer per primera vegada la Diada del 2020, quan l’entitat va plantar 2.850 cadires davant de l’Arc del Triomf de Barcelona per escenificar cada una de les persones represaliades per l’estat espanyol des del 2017, segons el seu recompte.
Començava així un ball de xifres sobre qui es podria beneficiar o no d’una potencial amnistia. Actualment, l’entitat xifra en més de 4.200 les persones represaliades pel procés.
La xifra ha estat utilitzada pels partits independentistes en diverses ocasions quan es referien a l’amnistia. Per exemple, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell en una entrevista al programa «FAQS» de TV3 el novembre del 2020 deia que calia una amnistia «per a totes les persones, 2.800, quasi 3.000, encausades que hi ha. Seria per a tothom.»
També l’aleshores vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, el maig del 2021, deia en una entrevista que els set indults «resolen set casos molt importants» però no resolen ni l’exili ni els 3.000 encausats que hi ha avui del procés de l’1 d’octubre a casa nostra».
Els mesos passen i el febrer del 2021, l’aleshores president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va actualitzar la xifra.
«Ja podem dir que ens trobem davant d’un centenar de causes judicials obertes, 115 causes per motius politics des de 2017, una autèntica persecució política, que ja acomula més de 3.301 persones represaliades que hem pogut comptar amb el nostre observatori de la repressió.»
Des d’Òmnium Cultural fan una última actualització, el juliol del 2022, la que es manté actualment, que xifra amb «més de 4.200 les persones represaliades pel procés independentista«.
Les divideixen en quatre blocs: 1.689 víctimes de la violència policial i d’agressions feixistes, 1.432 persones investigades en procediments penals, 1.200 persones afectades per procediments administratius i comptables i 103 víctimes de l’espionatge polític de l’estat espanyol.
Per fer el recompte des d’Òmnium expliquen que compten amb un departament jurídic que «està actualitzant cada setmana» la xifra i que està «en contacte directe amb les persones encausades o investigades i amb els seus grups de suport».
Així, diuen, el que fan és «certificar que la repressió de l’Estat va més enllà de la repressió del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, és una repressió que ha continuat».
Qui es podria beneficiar d’una possible amnistia?
De les més de 4.200 persones represaliades, l’amnistia afectaria «només una quarta part», assegura el president d’Òmnium, Xavier Antich, en declaracions a TV3.
«Una persona que ha patit violència policial no és susceptible d’amnistia. No hi ha res a eliminar judicialment», explica Antich. «El mateix passa amb les persones víctimes d’espionatge polític. Afecta només aquells casos amb causes sentenciades, sentències pendents o judicis encara oberts», assegura.
Tot i això, però per saber exactament qui es podrà beneficiar d’una possible amnistia, caldrà veure com queda l’exposició de fets al redactat de la llei.
El catedràtic en Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós remarca que «no és el mateix si l’exposició de motius parla de passar pàgina o parla de repressió. Si esmenta o no els comportaments irregulars o hipotèticament delictius de l’altra banda, és a dir, de l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’estat, per exemple».
Per això, opina Arbós, «des del punt de vista de la imatge que dona aquesta llei i d’això que a vegades s’anomena la batalla del relat serà important veure com es presenta l’exposició de motius».
Arbós recorda una possible amnistia i els seus límits i diu que és «una qüestió molt controvertida». També recorda que, si la llei d’amnistia veu finalment la llum, «l’hem de considerar constitucional, fins que el Tribunal Constitucional no digui el contrari».
Des d’Òmnium remarquen que «el debat al voltant de l’amnistia no és jurídic, és estrictament polític i, de fet, és una manera de treure un conflicte dels tribunals, de resoldre-ho de manera política».
L’amnistia hauria d’incloure els policies?
Un dels punts de debat és, precisament, si s’ha d’incloure o no els cossos policials. Arbós considera que «no hi ha una norma escrita que l’amnistia hagi de beneficiar només un cantó o hagi de beneficiar tots dos cantons».
Tot i això, pensa que «si l’objectiu d’una amnistia és, per dir-ho així, passar pàgina i deixar el comptador dels retrets jurídics i polítics a zero, seria una mica estrany que només s’apliqués en un sector». Arbós remarca que, al final, es tracta d’una qüestió de la consideració política que es vulgui donar a l’amnistia. En definitiva, diu, és l’opció del legislador.
Des d’Òmnium Cultural, en canvi, agafen com a referència un document de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans per a la Defensa dels Drets Humans del 2009, aprovat a Ginebra i a Washington.
«Planteja que l’amnistia només pot ser un instrument quan permet la resolució de les víctimes, però no dels victimaris», explica Antich, que critica que es prengui com a referència l’amnistia del 77 de l’estat espanyol: «L’amnistia del 77 és un mal exemple d’amnistia que internacionalment sempre es posa com un exemple del que no és tolerable.»