Amb tot, tant la Generalitat com el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana han establert uns serveis mínims que s’han de complir en funció de la tipologia de tren i el trajecte.
Serveis mínims
La Generalitat ha fixat una freqüència de pas del 66% en les hores puntes (des de les 6h00 fins a les 9h30 i des de les 17h00 fins a les 20h30) i del 33% la resta del servei, pels trens de mitjana distància i Rodalies.
Pel que fa als combois d’alta velocitat i llarga distància circularan aproximadament el 72%. És a dir, de 1.636 trens a tot l’Estat ho faran en serveis mínims 1.185, fet que suposa aproximadament el 72%.
Així mateix, Renfe oferirà als viatgers d’AVE, llarga i mitjana distància, sempre que sigui possible, viatjar en un altre tren en l’horari més aproximat a l’adquirit. I si no volen fer el trajecte, podran anul·lar o canviar el bitllet per a una altra data sense cap cost.
La resolució del Ministeri, que es pot consultar a la web de Renfe, inclou tots els serveis que es portaran a terme en els cinc dies de vaga convocats.
El motiu de la vaga
El traspàs de Rodalies va ser pactat entre PSOE i ERC en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez i suposarà que Catalunya adquireixi el control sobre la gestió de l’R1, l’R2 sud i l’R3, incloent-hi els trens i les vies. I posteriorment, es valoraran altres línies.
L’acord estableix la creació d’una nova empresa, Rodalies de Catalunya, que assumiria els actius de Renfe a Catalunya.
Entre aquests, els trens i els treballadors, un col·lectiu amb molta mobilitat i reticent a deixar de formar part d’una empresa estatal per integrar-se en una que només operarà a Catalunya.
Els sindicats exigeixen no només que es garanteixin els «drets econòmics» dels treballadors, sinó també els «professionals i de mobilitat».