Kelsey Hatcher va saber a la primavera que estava embarassada. Per ella i el seu marit això no era cap novetat, perquè ja tenen tres fills, de 7, 4 i 2 anys. La sorpresa va ser quan, amb l’ecografia de les vuit setmanes, va descobrir que no esperava un fill, sinó dues filles, que naixeran el mes que ve. I que cada fetus estava en un úter diferent.
Hatcher, de 32 anys, està considerada «una anomalia mèdica»: va néixer amb el que s’anomena «úter didelf», una condició molt poc freqüent que consisteix a tenir dos úters i dues cèrvixs.
La ginecòloga Shweta Patel, que tracta Hatcher, ha assegurat a la cadena estatal WVTM 13 que l’embaràs de Hatcher és «molt poc freqüent» i ha afegit que molts obstetres i ginecòlegs «no veuen cap cas així en tota la seva trajectòria professional».
El mateix mitjà ha parlat amb un altre ginecòleg, Richard Davis, doctor a la Universitat d’Alabama especialitzat en embarassos d’alt risc, segons el qual «potser 3 de cada 1.000 dones» tenen doble úter i doble cèrvix. «I la probabilitat de tenir un bessó a cada úter és molt esbojarrada», assenyala.
De fet, entrevistat per la cadena ABC, Davis ha xifrat en «una entre un milió» les possibilitats d’un embaràs simultani als dos úters.
Tant Patel com Davis formen part de l’equip mèdic que fa setmanes que prepara el naixement de les dues nenes. Cap doctor ni tampoc cap altre treballador del centre ha tractat mai una pacient amb dos embarassos a dos úters.
«No hi ha cap expert que sàpiga com tractar una pacient amb dos úters i dues criatures, un a cada úter, de manera que ens basem en els nostres coneixements i el desenvolupament habitual dels embarassos i ho apliquem en aquest escenari», diu Patel.
Tres embarassos d’un sol úter
Hatcher va saber que tenia doble úter quan tenia 17 anys, però en els tres embarassos anteriors només portava un infant en un úter. En una entrevista al matinal «Good morning America», va explicar que era conscient que hi havia la possibilitat de tenir bessonada i, per això, una de les primeres coses que va preguntar a la infermera era si hi havia només un fetus.
En un primer moment només se’n veia un. Però quan estava a punt d’avisar la infermera que no se sorprengués si veia un altre úter, l’ecografia va mostrar una segona criatura. «No sé què ha passat diferent aquesta vegada, però és bèstia», va dir en Caleb, el seu marit, quan la Hatcher va trucar-li per explicar la notícia.
Al «Good morning America», la doctora Patel ha indicat que «molt probablement» el que va passar és que Hatcher «va ovular separadament i va tenir un òvul que va baixar per cada trompa de Fal·lopi i després els espermatozoides van pujar per cada úter per separat i la fecundació es va produir per separat».
Un part molt controlat
Hatcher surt de comptes a finals d’any, al voltant de Nadal. De fet, hi ha la possibilitat que només es posi de part d’una de les criatures i les dues germanes no neixin el mateix dia.
Sobre el part, Patel assegura que és «imprevisible» què passarà i que hi ha «molts possibles escenaris». És per això que fa setmanes que estan treballant amb Hatcher per preparar-la. I, quan arribi l’hora del part, estarà envoltada d’un equip de ginecòlegs i obstetres que controlaran que tot es desenvolupi correctament.
Pot ser que doni a llum les dues nenes en dos parts diferents, que es poden produir en una diferència de minuts o bé de dies. En cas que hi hagi complicacions, les dues criatures podrien néixer per cesària.
«Quan es posi de part, haurem de monitoritzar cada úter i mirar quin es contrau i si fan més o menys el mateix o es comporten diferent», ha avançat Davis.
Bessones o no?
La insòlita condició de Hatcher fa que no hi hagi un terme mèdic per referir-se a les dues criatures. Són bessones o només germanes?
Tant els doctors Davis i Patel com la mateixa Hatcher opinen que les dues nenes seran bessones.
«Mèdicament és tan poc habitual que em sembla que no hi ha millor manera de descriure-ho que deint que són bessones«, ha dit la mare.