L’acord entre ERC i el PSOE inclou la condonació del 20% del deute que la Generalitat té amb l’Estat a través de mecanismes de finançament com ara el FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica.
Això suposaria al voltant de 15.000 milions d’euros, dels 72.000 que deu en total. A aquesta quantitat s’hi sumarien 1.300 milions d’estalvi en interessos que es deixaran de pagar. Segons ha explicat el ministre de la presidència en funcions i membre de la comissió negociadora del PSOE, Fèlix Bolaños, la mesura s’estendria a la resta de comunitats autònomes.
De fet, Catalunya és l’autonomia més endeutada en números absoluts, però no en percentatge del PIB, ja que la supera el País Valencià. Aquesta comunitat seria la més beneficiada per aquesta mesura.
Segons Bolaños, alleugerint aquest deute les autonomies podrien tornar a sortir a finançar-se als mercats
A Catalunya el deute s’ha multiplicat per quatre des de l’inici de la crisi financera, fins a superar els 84.000 milions d’euros, i la major part corresponent a aquest deute contret amb l’Estat a través dels seus mecanismes de finançament.
Què és el FLA
Les retallades del 2012 van posar contra les cordes l’estat del benestar i van evidenciar que els recursos de què disposen les autonomies per destinar a la salut i l’educació eren insuficients. Les portes dels mercats no sempre estaven obertes i, en tot cas, demanaven interessos desorbitats.
En aquest escenari va néixer el FLA, un mecanisme ideat per Cristóbal Montoro per ajudar-les a finançar-se a través de l’Estat. I de pas, controlar-les molt de prop. Totes, menys Madrid i el País Basc i Navarra, el van fer servir.
5 comunitats concentren 8 de cada 10 euros que es deuen a l’Estat. No per casualitat, són les més perjudicades pel caducat sistema de finançament: Catalunya, País Valencià, Andalusia, Balears i Múrcia. Precisament, les de l’arc mediterrani. En conjunt, el deute que tenen les autonomies amb l’Estat supera els 187.000 milions d’euros.
La idea de perdonar el deute que les autonomies tenen amb l’Estat no és nova. Poc abans d’aprovar els que serien els seus últims pressupostos, Cristóbal Montoro la va estudiar, amb la intenció d’aplanar el camí per reformar el model de finançament.