Des del 7 d’octubre, dia de l’atac de Hamas, uns 100.000 israelians han començat el procés per demanar una llicència d’armes. El fet que l’exèrcit trigués, en alguns casos, diverses hores a arribar als quibuts i pobles assaltats pels militants islamistes ha despertat un gran sentiment d’indefensió entre la població jueva. Això, i saber que entre els supervivents de la massacre n’hi havia que havien salvat la vida pel fet de tenir una arma per defensar-se, ha fomentat aquest nombre inusitat de demandes de llicència. Fins al punt que ha calgut destinar funcionaris suplementaris a l’oficina que les gestiona.
El mateix primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha encoratjat la gent perquè s’armi.
El govern ha relaxat els requisits i tràmits requerits per poder dur una arma, cosa que durant desenes d’anys havia estat molt restringida. Ara es calcula que el ventall de persones que podran ser considerades aptes s’ha ampliat a 400.000, en un país on ja hi ha 160.000 civils armats.
El ministre de Seguretat Nacional d’Israel, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, ja ha començat a repartir gratuïtament algunes de les 10.000 armes que va prometre als colons de Cisjordània.
Els palestins que hi viuen tenen por que les utilitzin per atacar-los, com ja feien abans del 7 d’octubre i com han continuat fent després. Es queixen que el govern no els concedirà a ells cap llicència per a poder defensar-se.
A les botigues d’armes s’han format llargues cues, n’hi ha que han ampliat horaris i fins i tot que han obert en dissabte, per als jueus no practicants. Ja s’han exhaurit alguns models, i la demanda de classes de tir, necessàries per treure’s el permís, també ha pujat força.
Hi ha ciutadans que tenien permís d’armes, però que mai no havien sentit la necessitat de tenir-ne o d’exercitar-ne l’ús. Ara això ha canviat, i és un fenomen al qual s’hi han incorporat moltes dones, fins ara, les més reticents a anar armades.